Les Essències Florals del Dr. Bach

Les essències florals són remeis, amb els quals es tracta a la persona i no al símptoma o a l’enfermetat. Observem com és la persona i si té un patiment analitzem com se sent i ho identifiquem amb una o vàries flors. Això ens pot encaminar a tallar l’arrel del seu malestar, anant directament a la causa que el provoca. Es tracta, doncs, de recuperar o restablir allò que la persona és en essència, fent servir les flors per als estats d’ànim, de la mateixa manera que fem servir les plantes per a restituir el nostre cos físic i tornar-li el seu equilibri natural.
Hi ha pàgines escrites de les propietats de cada flor. Nosaltres n'hem fet un resum encara que sempre recomanem que s'aprofundeixi i avisem, que aquestes explicacions gairebé sempre queden curtes per poder-se'n fer una idea cabal del treball real que amb cada flor podem realitzar. Mica en mica anirem ampliant aquesta informació, flor per flor.
El Dr. Bach reuní els 38 remeis florals en 7 grups :

Per la temença:
Aranyó: Per als pensaments irracionals i la por de perdre el cap.
Castanyer roig: Per als qui pateixen excessivament per la seguretat i el benestar de les persones que l’envolten: Hiperansiós i temorós.
Heliantem: Pel pànic, els malsons i altres pors de naturalesa aterroritzant.
Mímul: Per als qui tenen por i els falta coratge. Per a les pors quotidianes i conegudes, així com per als vergonyosos i tímids.
Pollancre: Per als sentiments i pors d’origen desconegut que causen aprensió i presagis ansiosos.

Per als qui pateixen d'incertesa:
Argilaga: Per qui ha perdut l’esperança d’estar bé, o que la causa de la seva desesperació torni alguna vegada a la normalitat. Poden ser pessimistes i només veure el resultat negatiu.
Carpe: Per als qui creuen no tenir prou força per fer front al dia que comencen o a la tasca que tenen al davant. Per aquells qui ajornen i deixen les coses “per demà”.
Ceratostigma: Per als qui busquen l’opinió i la confirmació dels altres, no confiant en les seves pròpies decisions, judici o intuïció.
Cibada: Per aquells qui es troben en un encreuament i no saben quina direcció cal agafar. Tendeixen a sentir-se insatisfets i no realitzats amballò que han aconseguit, i tenen l’ambició de fer alguna cosa de valor.
Sclerantus: Per als indecisos, que debaten els pros i els contres de cada situació, dubtant: << Caldrà , no caldrà?>>.
Genciana: Per a la depressió de causa coneguda, per als contratemps que causen desànim, neguit o malestar.

Per la falta d'interès en les actuals circumstàncies:
Vidalba: Per somiadors, despistats, que viuen moltes vegades en el futur, fantasiosos. Quan necessiten tocar més de peus a terra.
Mareselva: Per aquells que tenen pensaments ancorats en el passat i no els deixen disfrutar prou del present: quan la ment es recrea en els records feliços, reviu algun incident desagradable, o enyora la manera com anaven les coses.
Gabarrera. (Rosa silvestre): Pels que se senten desmotivats i resignats a tot allò que els hi passa. No interessats a canviar: “feliços” amb la vida tal i com és. Per a l’apatia i la resignació o els sentiments d’enranciment.
Olivera: Per al cansament, la fatiga o l’esgotament. Quan s’ha treballat, estudiat o concentrat durament, sentint-se esgotat com a resultat.
Castanyer blanc: Per als pensaments, idees, raonaments, etc. que a vegades obsessionen, ocupant la ment i interferint en el descans i la pau mental.
Mostassa: Per a la depressió sense motiu aparent. Una felicitat que baixa i després torna a pujar com un núvol passatger, però sense causa identificable.
Brot de castanyer blanc: Per als qui cauen en el mateix error una i altre vegada, aprenent poc de l’experiència passada.

Per la soletat :
Bruc: Per aquells que necessiten companyia i companyerisme. Parlen molt i requereixen l’atenció d’algú el major temps possible, a la vegada que entren en detalls sobre els seus problemes i la seva vida personal.
Impaciència: Per als més aviat impacients i irritables davant la lentitud. Volen que les coses es facin de pressa, i en conseqüència, estan apressats ells mateixos.
Violeta d’aigua: Per a les persones reservades, independents i dignes que gaudeixen de la pau i de la tranquil·litat. Poden quedar-se aïllades per la seva necessitat d’intimitat, i en conseqüència poden semblar distants i inaccessibles.

Hipersensibilitat a influències i opinions:
Agrimònia: Pels que amaguen els seus sentiments darrera d’una aparença feliç.
Centaura: Per als que són amables i estan ansiosos per agradar, però fàcilment són dominats i explotats per persones de personalitats més dominants.
Grèvol: Per a les persones que sofreixen interiorment, volen expressar-ho, però no saben com. Per al torment relacionat amb la sospita, la ira, els gelos, etc.
Noguera: El remei per al canvi o qualsevol període d’ajustament en el que es pot sentir neguit, i per als qui són influenciats o distrets per la interferència d’altres persones.

Per a l'abatiment i la desesperació:
Alerç: Per aquells que no tenen prou confiança en les seves capacitats: no creuen en ells mateixos, tenen por a fracassar, i per tant, necessiten guanyar aquesta confiança.
Castanyer dolç: Per aquells moments de desesperació extrema; una angoixa desconsoladora que sembla que no s’acabi mai.
Estrelleta de monja: Per al xoc, els efectes de les males notícies, dolença, lamentacions.
Om blanc: Per als qui solen tenir confiança en ells mateixos, però a vegades la pressió i la responsabilitat de la vida, o el treball, els resulta massa gran per a afrontar-s’hi, i sovint senten una sensació d’aclaparament.
Pi: Per aquells que se senten culpables i s’autocritiquen, fins i tot per alguna cosa que no han fet. A vegades, tenen la necessitat d’autocastigar-se per netejar aquesta culpa.
Pomera silvetre: Remei per aquells que no se senten bé amb si mateixos.Sovint de petits detalls en poden fer grans problemes.
Roure: Per aquelles persones que tenen una força interior que mai es cansen i segueixen endavant a la vida malgrat els entrebancs que es troben. Per aquestes persones la seva dificultat és descansar i poden patir dolors físics i d’estrès.
Salze: Per al ressentiment o l’amargor. Per a qui li resulta difícil oblidar i perdonar, absorbits en la negativitat de les seves pròpies desgràcies.

Excessiva preocupació pel benestar dels demés:
Axicòria: Per als qui tenen tendència a crear-se dependències sentimentals. A vegades imposen el seu amor als altres de manera possessiva o sobreprotectora. Fàcilment se senten ferits quan se’ls ignora.
Berbena: Per als qui s’inflamen amb la injustícia. Parlen per donar a conèixer el seu punt de vista i miren de convèncer els altres d’allò que diuen. Treballen durament i amb entusiasme en qualsevol projecte que es proposen i són propensos a tornar-se tensos i molt estressats.
Cep: Per als que són de naturalesa forta i dominant. Als líders que són temptats a fer ús de la seva posició i força per a controlar als altres, sense adonar-se dels sentiments o preferències d’aquests, exigint l’obediència i l’acceptació de les seves ordres.
Faig: Per als que se’ls fa difícil tolerar o entendre la manera de fer les coses que tenen altres persones, essent crítics i fàcilment irritables.
Aigua de roca: Per aquells que són estrictes amb ells mateixos, es posen un llistó molt alt i busquen la perfecció en els seus esforços.
Remei d’urgència: És el compost per a les emergències: els accidents, els nervis pels exàmens, les males notícies, etc... Les seves propietats relaxants i reconstituents en tots els aspectes són reconfortants en casos de crisi. Està composat de les següents flors : Estrelleta de monja, Clemátide, Heliantem, Impaciència i Aranyó.