Sabem que el te és originari de Xina i que el seu consum es remunta al III mil·lenni a. de J.C., En els seus orígens, en Xina, com en els seus primers passos per Europa, va ser considerat una beguda que aportava múltiples propietats beneficioses per a la salut, atribuint-se-li una gran gamma d'efectes medicinals. És, potser per això, que ràpidament va ser assimilada en els alts cercles xinesos i aviat el seu comerç passarà a ser monopoli imperial i, segons relaten alguns investigadors, va arribar a ser tan valorat que se’l va utilitzar com moneda de pagament d'impostos i tributs a aquella cort. Des de Xina la planta passarà al Japó on aviat es convertirà en part de l'esperit i de la filosofia de vida del poble nipó que va desenvolupar, entorn d'ell, una molt especial cerimònia “Cha-no-yu" que uneix a l'amfitrió i al convidat en una harmonia espiritual. Aquesta magnífica beguda arribarà A Europa a principis del s/. XVII.